CAFE DE LA GRANOTA PDF

El seu principal objectiu no era convertir-se en un escriptor representatiu de la literatura catalana, sin que havia viatjat fins Barcelona a mitjans dels anys seixanta per intentar guanyar-se la vida. Desprs dun any destar a Barcelona va mostrar inters per la pintura a la qual shi va dedicar durant un temps. Ms tard va entrar a treballar en una editorial, lEditorial Montaner i Simon, en la qual shi va quedar fins que lempresa va tancar. Per Moncada aquests anys van servir-li per guanyar-se una petita formaci i no ser alg qualsevol. Moncada sentia una admiraci per Pere Calders, i va ser aquest qui el va anima a escriure i utilitzar el seu catal, el de la banda de lEbre.

Author:Gujinn Kiganris
Country:Nepal
Language:English (Spanish)
Genre:Art
Published (Last):14 September 2008
Pages:15
PDF File Size:10.4 Mb
ePub File Size:19.77 Mb
ISBN:432-4-56012-871-2
Downloads:99323
Price:Free* [*Free Regsitration Required]
Uploader:Dilrajas



Moncada amb un home ms vell, en Cristfol, asseguts prenent caf. Lautor ens situa en una vila minera i descriu un dia fosc, amb nvols que semblen presagiar males notcies. Cristfol explica que una barca de la mina Teresa, anomenada Llampec, va descarregar sab moll, que portava de Flix.

Les barques solien portar carb a altres viles i al tornar portaven sab moll daquestes. En descarregar el barril de sab casi cau, degut a que el pe Xinxeu va badar, per finalment van poder-lo posar a terra. Desprs, el director Pere Camps va manar a en Florenci que ports el barril a la botiga de lAdelaida i diu que lAdelaida va fugir amb un recaptador de contribucions.

Desprs dexplicar que en Pere Camps era violent i aspre i que en Florenci no es queixava mai, Cristfol explica que coneix part de la histria grcies a Marieta Peris la xafardera llesta del poble , amb qui insinua que va mantenir una histria. Mentre puja el barril es topa amb uns homes que estan a la porta de la barberia del Miquel, anomenat la Clenxa i diu que va marxar feia molt amb la dona dun manescal i va obrir una perruqueria a Pars.

De cop es va posar a ploure, i Florenci qued sol al carrer i es queix sentn que insult amb tothom, molt enfurismat , per la Gramola el sent. De sobte, es va sentir un gran espetec, com un tro. Tothom va sortir a veure qu passava, en Cristfol, havia anat a les oficines de la mina Segre davant la barberia , tamb va sortir i va veure qu havia estat: el barril de sab shavia estampat contra el caf dAlexandre.

El fet va donar molt que parlar als cafs durant dies i un apotecari anomenat Teodor que havia marxat amb la dona dun gallinaire ho compar amb Ssif, un home al qui un du havia condemnat a pujar una roca a una muntanya fent-la rodolar i quan arribava a dalt aquesta li tornava a caure pendent avall.

Per aix en Florenci fou anomenat el Ssif de la Ribera. Tots van suposar que el succs havia estat un accident i sho van prendre amb humor. Tots menys Pere Camps, que estava enfadat per haver perdut 70 quilos de sab i perqu no estava segur que el fet que el barril se li hagus escapat a en Florenci en el moment en que Pere anava a passar per all fos una casualitat.

Aquest es dirigeix al director de la pres de Lleida i es presenta dient que el seu ofici s ben difcil, per que ell aconsegueix dir cada preg amb el to corresponent i que sempre aconsegueix que la gent de la seva vila li faci cas. Desprs explica que feia temps que volien destruir la Casa de la Vila Ajuntament per fer-ne un de nou, per no es va decidir fins que un dia, durant una reuni, el paviment va cedir i dues persones van caure al pis de baix, on hi havia el Jutjat Municipal i un jutge dictant sentncia.

Com no tenien lloc per guardar tot el que hi havia a lAjuntament, van decidir fer lots i per guardar tot el que hi havia a les cases dels regidors, per sorteig. Al Jeroni li va tocar guardar el retrat del rei, larxiu del cadastre, 8 capgrossos de la festa major i un presoner anomenat Valeri lies Plaga de la Ribera , un lladre que havien enxampat quan se li va calar davant el caf de la Granota el tractor que acabava de robar.

Al principi, lElisenda, la dona del Jeroni, no volia el criminal a casa, per al final el seu home la va convncer. Al principi ni sadonaven ni que hi era, per al cap de tres mesos ja convivien tots tres amablement i ell ajudava molt en les feines de casa. En Valeri est trist perqu no ha pogut arribar a ser un delinqent professional, i en Jeroni finalment demana al director de la pres si pot tenir-lo a pensi a la pres, a canvi duns diners, per a qu alg li ensenyi lofici de delinqent que ms li agradi.

Moncada al caf de la Granota. Aquesta s del dia de lenterrament de loncle Nicolau, al qual va acudir molta gent fins i tot loncle Soler, amb qui no es parlaven de feia 10 anys per una baralla per una joc de cartes. El funeral, doncs, estava ple de gent, tot i que aquell mateix dia hi havia un partit molt important, per la gent va anar a lenterro. El cas es va complicar perqu el rector del poble no hi era el Mossn Silvestre, que quan hi havia partit enllestia la missa corrents per no perdre-sel ja que havia anat a visitar una germana malalta.

Aix, van haver davisar al rector de Vallperdiu, el poble del costat, i aquest va anunciar que lenterrament seria les 5, i tots es van molestar perqu coincidia amb el partit. Per el fill gran de Nicolau va fer aturar el pas del funeral davant del camp per poder veure el final del partit, i desprs tots fins i tot lrbitre el van acompanyar al cementiri.

Aquest est dant dun arbre collint olives quan lIsidre, lamo dels arbres que ha heretat dun tal oncle Toms , apareix de sobte i espanta el pags. Aquest es posa a parlar i li diu que vol collir les olives perqu sap que ell est enfeinat en la seva botiga i no t temps per a fer-ho i que ho fa com a favor. Tamb li diu que li va dir la seva dona Basilissa que laviss, per quan veu que lIsidre posa mala cara diu que la dona sen deu haver oblidat. Isidre, que per les paraules del pags sintueix que sest enfadant i no sel creu, agafa un bast i es disposa a pegar el pags perqu baixi de loliver.

El pags recorda al xicot que havien anat a la guerra junts i que eren amics, per aquest no li fa cas. No acaba de quedar clar si lhome ho feia realment per ajudar o estava robant, tot i que la ms probable s la segona opci. El cas s que Elies Santapau va sortir corrents de casa seva i va travessar la vila hi ha tamb moltes discrepncies sobre per on va anar fins arribar al caf de Silveri, des don sortien els autocars de lnia que van cap a Lleida. El motiu de la correguda dElies s el fet que el metge acabava de visitar la seva dona, i ha dit que no tenia res a fer, ja que moriria abans del migdia.

Aleshores Elies, que el dia anterior havia demanat a lordinari que li ports unes medicines de Lleida, ha sortit corrents per avisar-lo que ja no calia que les ports. O FUTBOL DE RIBERA A partir duna fotografia de lany , presa desprs duna gran victria al camp de futbol de la vila i penjada al caf de la Granota, en Cristfol explica com van guanyar el partit els del poble: va ser grcies a qu el riu inund part del camp de futbol situat entre el Segre i lEbre, en lantic hort de Ramon de Tamariu que qued inservible per una riuada i els contrincants no satrevien a continuar jugant.

En aquesta primer aclareix que ell s el Garriga del carrer Nou, perqu no es confongui, ja que hi ha dos famlies ms anomenades Garriga a la vila. A ms, diu que ell havia estat barquer, ofici que havien fet tamb el seu pare i el seu avi, i ms homes de generacions enrere. Miquel Garrigues es queixa perqu, des que van fer el pont a lEbre, va haver de deixar el seu ofici de barquer i demanar feina a la mina. Explica que un dia, ja jubilat, va anar a lapotecari Honorat i aquest li va mostrar un quadre que ell mateix havia pintat: hi havia una barca amb un barquer de barbes blanques, que portava gent nua fa referncia al barquer Caront de la mitologia grecoromana.

A partir daquest fet, Miquel es deman si era veritat que hi hauria un barquer que havia de transportar els morts i fou aleshores quan se li va ocrrer la idea de demanar-li a la senyora Mort la plaa de barquer quan en Miquel mori. Ms endavant, sexplica que el seu difunt marit, en Joaquim, havia volgut plantar una figuera i la dona shi havia intentat oposar.

Tot i aix, ell va acabar plantant-la. Al cap del temps, de seguida que lavi va morir, lvia va serrar larbre. Segons la tia Ramona, la qual no soblida mai de res, lvia est espantada perqu sap que morir i, en fer-ho, lavi lestar esperant per passar comptes.

Ms endavant, explica que ell t la tasca de ser el primer en donar el condol quan mor alg de la vila, i diu que ha esdevingut ell el primer gaireb sense haver-ho parlat els del poble. A ms, diu que la seva tasca s molt difcil i est molt preocupat per qui ser digne docupar el seu lloc quan ell no hi sigui. Diu que hi ha tres candidats, per a ell cap li acaba de fer el pes, ja que considera la seva tasca no la pot fer qualsevol.

Aix, la gent havia de dissimular i fer les coses damagat, per igualment els gurdies no tenien res inusual per posar al seu informe, ja que no sassabentaven de gaires coses. Cristfol, per exemple, anava a veure a Marieta Peris a les nits amb lexcusa dexplicar-li tot all que li havia demanat la germana de la noia que era dun altre poble que li expliqus. Un dia diumenge en qu hi ha partit de futbol, els que hi assisteixen es divideixen en dos grups: els esperanats i els deprimits.

Aquests fins i tot fan apostes sobre com anir el partit i, en un principi, sembla que perden els esperanats. Per a mig partit, quan un de lequip contrari estava a punt de marxar, va sonar un xiulet que va fer aturar el jugador.

Al demanar explicacions a lrbitre, aquest va dir que ell no havia estat. Fou aix com es descobr que hi havia un rbitre fals, que segu durants molts ms partits, xiulant a favor de lequip local. Els gurdies empaitaven i engarjolaven diversos homes, per mai van donar amb lencertat. Per Cristfol s sabia qui era, ja que lrbitre fals va anar a confessar-se a lesglsia i, desprs, el capell li ho havia explicat a Cristfol.

Aix, una nit abans que tingus lloc el partit final de la lliga, el mossn i Cristfol van estabornir el gurdia la Broca perqu no pogus assistir al partit i descobrir el fals rbitre. A ms, el mossn havia aconsellat a aquest rbitre que el millor era seguir endavant, segon deia ell pel b del poble i del mn perqu si la gent perdia linters en el futbol, sinteressaria per la poltica i seria tot un enrenou i molts problemes.

Aix, Manuel la Lloca cada nit surt a espiar, per al final tothom el pega per haver revelat alguna cosa o altra. Per el 15 de novembre de lenxampa el sereno Horaci Campells. Aleshores, Manuel li ho confessa tot, i demana a lHoraci que lajudi a esbrinar qui prepara la vaga de la mina Segre, a canvi de no dir als gurdies que Horaci mant una relaci amb la dona dun dels gurdies.

A continuaci, Horaci el pega, i no se sap si lacaba matant o no. Tot aix, segons sens diu, apareix escrit en el meticuls diari dHoraci Campells, per es veu que la part en qu Manuel fa xantatge a Horaci no apareix, i quan aquets ltim lestomaca tampoc. Dami confessa la seva passi per les novelles de detectius i diu que detesta que linterrompin mentre llegeix.

A ms, diu que el dia que va matar en Teodor havia comenat a llegir Lassassinat del Roger Ackroyd, dAgatha Christie i estava molt interessat en el llibre. El que va succeir s que durant aquell mat, que havia decidit sortir a la porta de casa a llegir el llibre, linterrompen varies persones, i ell se sent molest. Finalment, mentre va explicant al jutge de pau la trama del llibre que s intrigant i ho barreja amb el que li va passar amb ell aquell dia tamb de forma intrigant explica que en Teodor se li acost diverses vegades a observar-lo, per ell no se nhavia adonat.

Aleshores, quan estava en el punt lgid de la novella, Teodor se li acost per dir-li que lassass era el doctor Sheppard. Enfadat, Dami dispar Teodor i diu que lhagus disparat ms vegades si no fos perqu un dels trets va anar a parar a una somera i la sang que li sort va fer que en Dami es desmais.

Gervasi es troba a mitjanit en el seu despatx tot trasbalsat i preocupat, i es passa mig conte lamentant-se pel que ha fet, i ho lamenta per la seva casta esposa, la seva petita filla i per tota la seva dinastia.

Finalment, es descobreix que all que el turmenta ha estat el que ell anomena adulteri, ja que ha mantingut pensaments impropis mirant una retrat de Claudia Cardinale, una famosa actriu de lpoca. Mentre es vesteix, intenta evitar mirar cap al sof de la foto, on est estirada la Cludia. Al final, Gervasi pren una decisi en veure un punyal sobre la taula, el qual havia servit de tallapapers sobre. Sembla que hagi decidit sucidar-se per, finalment, clava el punyal diverses vegades al retrat de la Claudia.

Gira al voltant de la malaltia del petit Carles, fill de Gabriela i de Marcell Montenegre, els quals no estan passant per un bon moment en la seua relaci. Acusen a la Gabriela degut a qu la bruixa que va anar a veure a Lleida li diu que la primera persona que li doni un pet a en Carles quan arribin a Mequinensa s la que li est desitjant i causant un mal al petit. Per aix, al baixar, clava una navalla a alg, per no se sap a qui exactament Marcell, Adelaida mare de Marcell o Carlota mare de Gabriela.

JONES LEBESGUE INTEGRATION ON EUCLIDEAN SPACE PDF

Cafè de La Granota

.

MAKHARIJ AL HURUF PDF

El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada

.

ASTM D4138 PDF

El cafè de la granota

.

Related Articles